La logopèdia és un món apassionant que té un impacte brutal en la vida d’aquells i aquelles tenen dificultats, limitacions o trastorns del llenguatge i de la parla.

Actualment, moltes persones sabem per a què serveixen els logopedes i amb quines coses ens poden ajudar. Tot i això, hi ha molts trastorns que són desconeguts i greument limitants per aquells qui els viuen.

• Glossolàlia: Inclusió involuntària de paraules inventades a l’hora de parlar. Molt relacionat amb trastorns neurològics o psiquiàtrics.
• Hiperlèxia: Condició molt relacionada amb el Trastorn de l’Espectre Autista. És el desenvolupament precoç de la capacitat de llegir molt ràpidament, ja que hi ha una gran fascinació per les lletres i, també, pels números. Aquesta capacitat, però, és només memorística. No hi ha una voluntat comunicativa. Tot i tenir aquesta habilitat, els infants que tenen aquesta condició, generalment tenen un vocabulari limitat i dificultats en la comunicació.
• Ecolàlia: Repetició involuntària de sons, paraules, frases, conversacions sense comprendre el seu significat. També, molt relacionat amb infants amb Trastorn de l’Espectre Autista.
• Hipermímia: Exageració en les expressions facials i gestuals que acompanyen a la parla.
• Dismímia: Incoherència entre les expressions facials i la parla. El que s’expressa gestualment no va acord amb el que la persona expressa oralment.
• Disprosòdia: Alteració en l’entonació, el ritme i la musicalitat del llenguatge parlat.
• Disfèmia: Reconegut popularment com a tartamudesa. És un trastorn que afecta la fluïdesa i el ritme de la parla. Durant l’acció de parlar la persona pateix un o diversos espasmes o bloquejos que interrompen el ritme normal de comunicació. Sol començar entre els 3 i els 8 anys i pot durar mesos, anys o ser permanent..
• Taquifèmia: Trastorn de la parla caracteritzat per una rapidesa anormal a l’hora de parlar, provocant errors i ometen paraules. Es pot donar en persones amb un estat d’ànim elevat, persones amb trastorn bipolar en estat maníac o persones que es troben sota l’ús de substàncies.
• Disàrtria: Dificultat per articular paraules a causa d’un problema neurològic. Aquest problema provoca que la boca i els músculs que emeten la parla estiguin debilitats o resultin difícils de controlar, això provoca que tinguin dificultats per parlar o tinguin un parlar lent que dificulta la comprensió.
• Disglòssia: Trastorn que causa una greu alteració de la parla dificultant l’articulació de sons que configuren la parla. El problema recau en una malformació dels òrgans perifèrics de la parla. Normalment, per corregir aquest trastorn cal una intervenció quirúrgica.